La musicalitat

Perviu, encara, la creença que l’estudi de la música va encaminat a la pràctica d’un instrument. Per bé que no menystenim la pràctica instrumental, la nostra visió és diferent. Consideram que abans d’entrar en l’estudi del saxo o el piano, per posar nom a alguns instruments, ha d’haver germinat una certa musicalitat en el nen o la nena. En aquest sentit som seguidors de la tesi d’Edgar Willems quan afirma que “l’instrument és el mitjà i la musica  la finalitat”.

El so, un dels principals elements de la música, es troba ja present en la vida intrauterina. La veu aguda de la mare sobresurt dins un embolcall de freqüències greus i pren un significat simbòlic i vital particular ; esdevé  l’única font sonora interna que va impregnada de matisos emocionals i que s’orienta de forma exclussiva cap al nadó. És sabut també que durant la gestació el nadó viu acompanyat del batec constant del cor de la  mare (alguns diuen que  té efectes calmants en el cor dels fills la resta de la seva vida). Ens adonem aleshores que, en néixer, l’infantó porta ja amb ell el tempo, base del ritme, i un important bagatge sonor, tot atepeït d’una intensa emocionalitat. Si entenem la música com la combinació de ritme i so amb finalitat expressiva, tenim ja en el nounat un substrat amb tots els ingredients que el predisposen a una vida amb música.

Com explicà Maria Montessori en l’ obra La ment absorbent, des del naixement fins als sis anys el nen té gran interès i curiositat pel que l’envolta, una gran capacitat d’aprendre i d’assimilar el món, sense esforç conscient. El potencial físic i intel·lectual de l’infant no depèn ni dels pares ni dels educadors, els adults podem ajudar si afavorim un espai que es trobi en consonància amb les lleis que regeixen el funcionament de cada petit ésser humà. Des d’aquesta convicció ens parla dels períodes sensibles, que són aquelles etapes que el nen passa en un determinat període de temps, fase en  que té gran interès per determinats aprenentatges i que apareix instintivament, de manera natural. És, precisament, quan la ment de l’infant es troba en el punt òptim per interioritzar unes determinades habilitats i aprenentatges.

Feim nostres les paraules de Catherine L’Ecuyer quan diu « Si un infant està envoltat d’estímuls que no s’ajusten als seus ritmes i al seu ordre interior, llavors perd la sorpresa i passa d’aprendre des de dins cap a fora, a esperar que l’entretinguin…». De fet, la seva obra es reveladora per al món educatiu a un moment en què les pantalles i els aparells tecnològics tenen un efecte devastador en el que seria un desenvolupament saludable de l’infant tant psíquicament com física.

Fent-nos ressò de les idees de Willems, Montessori i L’Ecuyer volem contribuir posant el nostre granet d’arena, projectant un espai a l’abast de nenes i nens, redós d’escolta atenta, de sorpresa i descoberta de sonoritats, de cançons i de rimes i més ritmes que s’ajustin a l’arquitectura de la seva ment jove; un laboratori d’ones ones sonores, de moviment, de dansa i de cantaires, tot en el marc de l’etapa sensorial escaient. En definitiva, un lloc on les experiències sonores no estiguin mediatitzades per cap tipus d’aparell tecnològic, en el qual la vibració sonora, el moviment i l’actitud, amorosa i humil, de l’adult acompanyant siguin l’aliment de la seva musicalitat.

Àngels Florit Juaneda

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on pinterest
Pinterest

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca